BF
Vicent Andrés Estellés
Testament
Deixe ací el cant per al meu poble.
Un mot darrere d’altre, he anat
escrivint amb la meua ma,
vençuda d’anys i de fatigues.
El meu poble farà amb ell
aquell ús que creurà millor.
Mai no sabrà ningú la sang,
quant d’amor i de patiment
recorren un per un els versos.
Els deixe a les mans del meu poble.
Febrilment l’anava escrivint.
Moltes vegades em llevaba
secretament a mitjanit,
I escrivia, escrivia encara
contra l’oblit, contra la por.
He traballat intensament.
Arribaven matins de sol
i celava la persiana,
perquè els ulls em coïen molt.
He escrit el cant per al meu poble
davant la mar del Perelló.
El país al qual el destine
és el País Valencià
Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés
POBLE, SE T’ACOSTA EL MOMENT
Poble, se t’acosta el moment
de rescatar les llibertats,
d’instaurar la pau veritable,
de dictar les lleis i acomplir-les,
d’edificar la teua vida
d’acord amb íntims manaments
i personals conviccions,
allò que tu més desitajaves.
Poble! Se t’acosta el moment
de constituir els estaments
de l’alegria general,
d’obrir balcons a l’existència
i finestres a l’esperança;
mentre canta l’aigua a les piques
i hi ha banderes dintre el vent.
Poble meu, no el desaprofites!
Poble meu, no desaprofites
aquest moment pel qual has lluitat,
aquest moment pel qual has parir
anys de tristesa i de vergonya,
de llarg afront i opressió.
Alça’t del llit o de la taula,
mira com passen pels carrers
dies de festa i esperança,
l’home amb la dona i amb els fills,
els promesos amb les promeses,
amb ulls i llavis lluminosos.
Baixa ràpidament l’escala
i participa en l’alegria
d’agafar el fruit que és ben teu.
I menjar-te’l a mos rodó.
Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés
Testament Mural
El teu nom i el meu nom, escrits en la paret,
en aquella paret plena de cors i rúbriques,
en aquella paret de voluntats darreres,
mentre s’agonitzava de l’amor o la pena;
en aquella paret de la fosca escaleta,
entre paraules tendres i paraules obscenes,
paraules que parlaven d’un amor invencible,
paraules que parlaven d’un record en carn viva,
paraules que evocaven les nits de gaudi i pètals,
i la pornografia delirant d’uns dibuixos,
en una convivencia que m’agrada pensar.
En aquella paret suada pels amants,
amerada d’amors com un dur matalàs,
en aquella paret de friccions ardentes.
El teu nom i el meu nom feroçment enllaçats
quan també s’enllaçaven les nostres cames, fosca
escaleta que evoque i que no diré on és,
encara que em torturen, encara que em degollen.
El teu nom i el meu nom, ardents, en un arrap
sobre els algeps suats de la paret aquella.
El teu nom i el meu nom arrapats amb les ungles,
arrapats en la bruta paret de l’escaleta,
amb una voluntad de viure, de perviure,
amb una agonitzant cal·ligrafia dura,
entre coses obscenes i coses delicades,
exclamacions brutals d’un sexe poderós,
notacions ingènues de quadern escolar,
notes sobre la marxa dels esdeveniments,
aquell luxe d’autògrafs autèntics i primaris.
El teu nom i el meu nom, més que escrits, arrapats,
aquell amor, l’amor, amor d’ungles i dents.
Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés
Els Amants
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Vicent Andrés Estellés